Hummm ayer por la noche perdí una de las dos llaves que necesito para entrar en casa pero como es posible que las pierda? Si siempre las llevo sueltas en los bolsillos y nunca ha pasado nada?? Pensé yo. Así que siendo ya las 14:30h, tuve la gran suerte de encontrarme con una de las brasileñas del piso, a la que le expliqué mi terrible situación y accedió a cederme temporalmente si llave, para que me pudiera hacer una copia, con el objetivo de poder abrir la puerta el dia de mi llegada del viaje. Así que llave en mano, me fui a por una tienda duplicadora de llaves dentro del centro comercial VUE que según comentaban por allí, había un par de tiendas que se dedicaban a tal tarea. Era un dia muy soleado, el cual no encajaba muy bien con mis pantalones, suerte que le pedí a mi madre que me sacara del armario todos mis pantalones cortitos en Barcelona ya que se ve que en mi destino, Japón, hace un calor de mil soles nacientes... Pero cual fue mi gran desgracia que la principal tienda (y única) que duplicaban llaves estaba cerrada! Y eso que en su puerta ponía bien claramente el horario de obertura, y yo me encontraba justo en el equinocio de su jornada laboral, pero inexplicablemente un cartel con la palabra CLOSED colgaba de la puerta. Immediatamente y sin dilación ninguna, entré en la tienda que se encontraba justamente al lado, la cual parecia que se dedicaban a la venta de artículos de bricolage, pregunté, muy amablemente, si también de dedicaban al duplicado de llaves. A lo que me respondieron, muy amablemente también, que así era, pero que justamente la máquina encargada de ello no se encontraba disponible en ese momento.
En ese momento ya se me presentó en mi cabeza todo lo que tenía que suceder a partir de ese incidente. Volver a casa lo más rapido posible, pedir el teléfono móvil a la Brasileña, acabar de hacer la maleta y partir immediatamente hacia el aeropuerto. Y así fue.
Una vez con todos mis enseres listos y enlatados, empezé mi ruta con destino Japón, pero antes tenia que sortear otra serie de obstaculos inesperados.
La línea directa Hammersmith - Aeropuerto de Heathrow se encontraba cerrada, así que tuve que trazar la única ruta alternativa viable en ese momento, ir a Paddington a través de la Hammersmith & City Line y una vez allí, hacer transbordo con el Heathrow Express, comunmente llamado, tren a Heathrow.
Todo suceso negativo tiene su parte positiva, en lo que se traduzo en gratuidad en mi trayecto al aeropuerto. Suceso que no me podría haber ido mejor ya que había andado todo el dia sin Travelcard, con lo que me había supuesto un gasto de más de 8 libras en sólo un dia, así que no tenia el suficiente crédito para pagar el trayecto en metro, aunque como previsor que todo el mundo sabe que soy, llevaba el suficiente "cash" para asumir ese trayecto, aunque todavía no cargado en mi Oyster.
17:30h marcaba mi reloj cuando llegué al aeropuerto, absolutamente muerto de hambre. Las puertas de mi vuelo hacia Barcelona abrian a las 18:40h, según los paneles digitales, así que sin vacilar, me sacié con un sandwitch triple de pollo y bacon, porciones de piña como postre y zumo de frutas para beber. Todo esto mientras leia parte de mi interminable lista de noticias pendientes en mi mac.
Eran ya las 18:20h y continuamente se estaban anunciando multitud de vuelos, entre ellos varios hacia Barcelona. Pero de repente y sin esperarlo, la voz de una mujer con acento Británico anunció de forma bastante impertinente que los pasajeros del vuelo xxxx se dirigiesen inmediatamente hacia las puertas de embarque, último aviso. Así que tranquilamente saqué mi billete, y cual fue mi sorpresa al descubrir que el vuelo xxxx, resultaba ser mi vuelo!!!
Cerré la pantalla del portátil, lo metí en la mochila, me levanté, busqué en los paneles dónde se encontraba mi puerta de embarque y como quien transita con una moto en un atasco en una gran ciudad, me presenté en dicha puerta casi al instante. Donde allí todo seguía en calma, sin ningún tipo de prisa, embarcando a la gente y ahora si, ya eran las 18:40h.
Vuelo a Barcelona perfecto.
Una vez allí, se encontraba toda mi familia esperandome, con la que pasamos una muy buena velada charlando hasta la 1 de la mañana, ya del Sábado 4 de Julio.
Una vez en casa, desempaqueté mi maleta, para empaquetar de nuevo mis cosas en la mochila que había decidio usar. Ya que no estaremos contínuamente moviendo y nos resultaría mucho más comodo de transportar.
A las 3:30 ya estaba durmiendo, totalmente fulminado.
Nando, Nando! Escuché en mi sueño. Nando!! Huuummm pero dónde estoy? Quién me llama? Que está pasando? Tengo mucho sueño!! Nando venga que te tienes que ir al aeropuerto! Espitó mi madre sobre mi medio-consciente estado. Eran las 06:30h de la mañana.
Me fui a duchar y repasé todo lo que tenía que llevarme en mi mochila así que decidí rehacer la mochila. Demasiado peso! pensé. Demasiado peso me estoy llevando y realmente no lo necesito. Entre 5 y 7 prendas es más que suficiente, teniendo más del doble de ropa interior. Creo que he acertado con esta decisión tan importante, totalmente inamobible para los próximos 20 días. Una simple distracción y podría estar arrepintiéndome para el resto de los días.
08:00h de la mañana y ya me encontraba delalnte de la terminal de Finnair espernado a quien serían mis compañeros de viaje para las próximas cuatro semanas. Y sobre las 08:10 ya estabamos todos embarcando las maletas. A desayunar tranquilamente nos dirigimos todos. Un Nestea no pudo faltar !! Porqué no lo venden en Londres? Debería de dedicarme a importar esta increíble bebida, negocio seguro a discreción!.
Ahora mismo son las 16:38, estoy en Helsinki y estamos esperando a nuestro próximo avión que nos va a llevar directamente al centro neurálgico de Japón, Tokyo.
[...]
Son las 5 de la mañana hora local de Japón y estamos sosbrevolando el continente asiático en un avion que es impresionante. Tiene tres filas, distribuidas en dos asientos, tres y dos más. Yo estoy en el asiento de la izquiera en el pasillo central. Justo delante tengo una pantalla táctil en donde puedo acceder a juegos, música, películas, llamar a través de satélite, ver la posición del avión en el mundo y dos cámaras situadas en el morro del avión y otra enfocando a tierra. Todo esto dominado por un sistema operativo llamado... linux!.
Aquí todos estamos intentando dormir un buen rato ya que llegaremos sobre las 9 de la mañana y nos espera todo un dia de turismo por Tokyo.
El vuelo está siendo de lo más placentero ya que el avión apenas se mueve, nos han dado una mantita, una almohada para la cabeza, riñonera, auriculares, tapones para los oídos y un antifaz. Pero lo mejor, lo que realmente hace a este avuión destacarse por encima de todo lo demás es que posee una entrada de corriente universal!! Así que tengo mi portatil conectado ahora mismo sin la necesidad de ningún adaptador. He jugado al Guitarr Hero III un buen rato, he seguido viendo notícias, estoy escuchando música (con los auriculares con cancelacion de ruido que son una auténtica delicia, os los deberíais comprar todos ahora mismo vamos, pq a parte de escuchar la música increíblemente bien, anula todas esas frecuencias graves que molestan tanto de los aviones, de los trenes, del murmullo en la oficina, etc etc etc, además de que si alguien te habla, aunque un poco bajito, lo vas a poder oir perfectamente) para no gastar la batería del iPod y ahora mismo estoy escribiendo este texto para que cuando tenga conexión a internet lo pueda enviar en un pis pas. Y el portátil esá completamente cargado.
Continúo intentando dormir un poquito...
[...]
Por fin en tierra! Al final he conseguido dormir un poquito. Al salir del avión, hemos pasado los controles de inmigración en donde nos han hecho una foto y nos han digitalizado los dos dedos índices. Lo bueno ha sido que el tio cuando ha abierto mi pasaporte, me ha empezado a decir un monton de cosas, pero en japonés! A lo que yo le iba diciendo que no estaba entendiendo nada, pero en inglés, y nada, el tio a la suya... Luego, hemos recogido las mochilas que ya estaban allí y hemos pasado otro control. Después nos hemos dirigido a la estación para pillar el tren que nos lleva al hotel y se nos acercan dos policias así graciosillos y nos dicen: control rutinario, enseñar los pasaportes, y los tios se iban como riendo, y nosotros también. Bastante graciosa la situación ya que nos ha preguntado que estudiábamos y preguntas chorras...
Ahora si, nos presentamos delante de la máquina expendedora de billetes en donde hemos tenido bastantes problemas para comprar el billete que necesitábamos así que hemos acabando preguntando a un tio que, aunque no hablar inglés, nos ha comprado un billete hacia donde nos interesaba. Aunque no hemos cogido el tren que tocaba, hemos pillado otro que iba mucho más directo pero ahora nos hemos bajado en una estación y estamos ahora en otro tren más normalito hacia el hotel. Ah por cierto un apunte, mis dos móviles no me pillan cobertura. Son las 11:08h de la mañana, hora local.
Por fin llegamos al Hostal, que es muy muy muy pequeñito !!! Dejamos las maletas y empezamos ya a hacer turismo!
Lo primero en visitar es un cruze superfamoso en Tokyo en donde se cruzan un monton de calles. Es la típica foto en donde hay miles de personas cruzando la calle por múltiples pasos de peatones entrecruzados. Pues se ve que es punto de encuentro así que hay muchísima gente esperando a los demás. Algo que nos ha impactado a todos es el estilo de vestir de las japonesas (bueno de los japoneses también pero pasan más desapercibidos...). En Londres ves de todo pero es que en Tokyo, es increible como van vestidas, así que a las fotos me remito y no haré ningún comentario más al respeto...
Después hemos ido a un parque en donde había un templo, el camino hasta el templo está rodeado de un bosque así que ha estado bastante bien.
A la noche hemos ido a ver el barrio de noche y nos ha encantado, lástima que se me había acabado la batería de la cámara y no pude hacer ninguna foto, pero cuando mis amigos me las pasen ya las subiré.
Hasta mañana!!
dimecres, 8 de juliol del 2009
dissabte, 21 de febrer del 2009
News news....
Uolaa !
Uf ja fa un me si dues setmanes que vaig arribar a Londres, el temps passa volant!!! Crec que no us explico res des de la nevada així que intentaré recordar les coses que m'han passat.
El dia de la nevada que va ser un dilluns, London sencer va flipar ja que es va col·lapsar tot. Jo tenia 30cm de neu davant de casa i amb les meves bambes no podia sortir ni fer res, així que vaig trucar al jefe i em va dir que tranquil, que ningú aniria a treballar i que intentes fer alguna cosa de feina des de casa i clar, jo li vaig dir.. sisi claro. El tema es que com que jo treballo amb un set-top-box i no el tinc a casa sabeu que? Doncs no vaig fer res en tot el dia jeje va ser com un segon diumenge, així que la setmana va ser de quatre dies, genial!
Vaig fer un vídeo des de casa fins a la parada de metro que potser es una mica aburrit, però mostra el recorregut que he fet durant aquest temps cada matí, i el dia de la nevada estava tot preciós.
Es veu que a London sol nevar, però no tant. I pel que m'han explicat, surt mes car mantindre els equipament necessaris per a tindre la ciutat activa quan neva tant, que deixar que es col·lapsi durant dos dies...
MMmmm viam mes coses... Em canviaré de comanyia de mòbil de Virgin a Lebara ja que una amiga (eh Anna xd) m'ho va comentar i les tarifes estan molt molt be, sobretot per a trucar a l'extranger.
A cony que se'm oblidava!! Que m'he canviat de pis !!! Sisi, ja estic al nou pis des de el dilluns de la setmana passada. El motiu és que a l'altre pis estava una mica de pas fins que trobes alguna cosa que em fes el pes. No és que l'altre lloc no em fes el pes però l'ambient de la casa no era el que jo necessito ara mateix. Així que vaig començar a buscar pis i vaig anar a veure un que estava a 10 minuts d'on vivia. Vaig anar un dijous a veure'l i la gent del pis va ser superagradable amb mi, em van fer el sopar i em van dir que si em volia quedar a dormir aquell mateix dia que com jo vulgues. Així que ho vaig estar valorant durant uns dies i al final m'hi vaig decidir, el següent dilluns m'hi vaig traslladar. Així que ara comparteixo pis amb una parella d'Australians, una noia de Nova Zelanda i una altre noia de SudAfrica i son molt molt macos.
La primera nit en la nova habitació va ser una mica chunga ja que estaven els llençols antics i casi no vaig poguer dormir, així que al dia següent me'n vaig anar a l'ikea després d'anglès i ja vaig comprar els meus propis llençols i tovalloles i aquestes coses, així que ara ja estic genial. Em falta per comprar una llampara i algunes cosetes però això ja ho aniré fent.
Tampoc he tingut molt de temps per a estar amb ells, de fet el dijous passat va ser quan vaig poguer arribar a casa a una hora decent i estar-hi. Demà segur que és de relax. De fet m'agrada bastant estar amb ells al menjador i xerrant i aquestes coses. A més la noia de Nova Zelanda està aprenent castellà (que casi no sap dir ni hola) així que és bastant divertit pq li faig dir coses que no sap que volen dir però jo si jajaj, es com si li fes dir que em tira els trastos, però ella no sap que ho està fent... jaja està guai.
Ahir per fi vaig anar a un local que es diu Koko, que es com un teatre enorme a on fins les 3 del matí van estar tocant grups en directe, i després fins les 4 va estar posant musiqueta. Va estar molt be i ja tenia ganes d'anar-hi. Avui segurament anirem a un lloc que es diu Zoo, que està pel centre, a Piccadilly Cirus.
En fi, ja poca cosa més que explicar així molt rellevant.... durant el dia van passant moltes coses però no ho puc explicar tot...
Espero poder fer turisme dintre de poc i penjar les típiques fotos i coses d'aquestes.
Un peto !!
Uf ja fa un me si dues setmanes que vaig arribar a Londres, el temps passa volant!!! Crec que no us explico res des de la nevada així que intentaré recordar les coses que m'han passat.
El dia de la nevada que va ser un dilluns, London sencer va flipar ja que es va col·lapsar tot. Jo tenia 30cm de neu davant de casa i amb les meves bambes no podia sortir ni fer res, així que vaig trucar al jefe i em va dir que tranquil, que ningú aniria a treballar i que intentes fer alguna cosa de feina des de casa i clar, jo li vaig dir.. sisi claro. El tema es que com que jo treballo amb un set-top-box i no el tinc a casa sabeu que? Doncs no vaig fer res en tot el dia jeje va ser com un segon diumenge, així que la setmana va ser de quatre dies, genial!
Vaig fer un vídeo des de casa fins a la parada de metro que potser es una mica aburrit, però mostra el recorregut que he fet durant aquest temps cada matí, i el dia de la nevada estava tot preciós.
Es veu que a London sol nevar, però no tant. I pel que m'han explicat, surt mes car mantindre els equipament necessaris per a tindre la ciutat activa quan neva tant, que deixar que es col·lapsi durant dos dies...
MMmmm viam mes coses... Em canviaré de comanyia de mòbil de Virgin a Lebara ja que una amiga (eh Anna xd) m'ho va comentar i les tarifes estan molt molt be, sobretot per a trucar a l'extranger.
A cony que se'm oblidava!! Que m'he canviat de pis !!! Sisi, ja estic al nou pis des de el dilluns de la setmana passada. El motiu és que a l'altre pis estava una mica de pas fins que trobes alguna cosa que em fes el pes. No és que l'altre lloc no em fes el pes però l'ambient de la casa no era el que jo necessito ara mateix. Així que vaig començar a buscar pis i vaig anar a veure un que estava a 10 minuts d'on vivia. Vaig anar un dijous a veure'l i la gent del pis va ser superagradable amb mi, em van fer el sopar i em van dir que si em volia quedar a dormir aquell mateix dia que com jo vulgues. Així que ho vaig estar valorant durant uns dies i al final m'hi vaig decidir, el següent dilluns m'hi vaig traslladar. Així que ara comparteixo pis amb una parella d'Australians, una noia de Nova Zelanda i una altre noia de SudAfrica i son molt molt macos.
La primera nit en la nova habitació va ser una mica chunga ja que estaven els llençols antics i casi no vaig poguer dormir, així que al dia següent me'n vaig anar a l'ikea després d'anglès i ja vaig comprar els meus propis llençols i tovalloles i aquestes coses, així que ara ja estic genial. Em falta per comprar una llampara i algunes cosetes però això ja ho aniré fent.
Tampoc he tingut molt de temps per a estar amb ells, de fet el dijous passat va ser quan vaig poguer arribar a casa a una hora decent i estar-hi. Demà segur que és de relax. De fet m'agrada bastant estar amb ells al menjador i xerrant i aquestes coses. A més la noia de Nova Zelanda està aprenent castellà (que casi no sap dir ni hola) així que és bastant divertit pq li faig dir coses que no sap que volen dir però jo si jajaj, es com si li fes dir que em tira els trastos, però ella no sap que ho està fent... jaja està guai.
Ahir per fi vaig anar a un local que es diu Koko, que es com un teatre enorme a on fins les 3 del matí van estar tocant grups en directe, i després fins les 4 va estar posant musiqueta. Va estar molt be i ja tenia ganes d'anar-hi. Avui segurament anirem a un lloc que es diu Zoo, que està pel centre, a Piccadilly Cirus.
En fi, ja poca cosa més que explicar així molt rellevant.... durant el dia van passant moltes coses però no ho puc explicar tot...
Espero poder fer turisme dintre de poc i penjar les típiques fotos i coses d'aquestes.
Un peto !!
diumenge, 1 de febrer del 2009
Poc a poc les coses van sortint...
Bones, he estat un temps sense escriure però per escriure es necessita una mica de temps, no estar massa cansat i aquests temps ha estat molt intens.
Per a poder cobrar em vaig haver d'anar a obrir un compte, i la noia de la feina em va dir que ells treballaven amb Barclays així que vaig anar a una oficina relativament a prop de la feina a demanar cita per a obrir un compte. Si si, aquí s'ha de demanar cita (un appointment) per a tot. Així que vaig anar a la cita (en anglès, per suposat) i vaig anar presentant papers i tal i va arribar el moment que em va dir que necessitava un comprovant de la meva vivenda a Espanya i li vaig dir que la que sortia en el meu DNI era la oficial, pero va i la tia em diu... bueno, es que necessitem un certificat, en anglés, de que vius a on posa aquí. Jajajaj jo ja em començava a posar nerviós, així que amb calma li vaig dir... a veure, a Espanya, normalment, no es que tinguem certificats en anglès de a on vivim, les factures estan en el nostre idioma etc... Total, que la tia es va anar a preguntar a no se qui i al final torna i em diu bueno, podem continuar, la del DNI val. Resumint, que ja tinc compte ueee.
Un altre tràmit que vaig haver de fer és aconseguir el National Insurance Number, que és com un número fiscal que la empresa necessita per a tributar-me els impostos i aquestes coses, així que vaig haver de demanar un altre appointment. La noia de la empresa em va imprimir a on havia d'anar, així que a les 12 del matí vaig anar cap al Job Center (que és a on s'ha d'anar) i em vaig presentar i tal... que res, em van dir que no, que no era allí i que havia de trucar a un telèfon (allí hi havien cabines de telèfon gratuïtes per a la gent que ho necessités), demanar una altre cita i preguntar a on havia d'anar exactament. Total, que així ho vaig fer i em van donar hora el mateix dia a les 15:30h a pendre pel cul. Vaig tornar a la feina, dues horetes i em vaig tornar a anar cap al nou Job Center. Aquesta vegada sí que era allí i em van fer esperar força estona. Em van demanar papers i tal i al final, li dic a la noia, escolta, m'has tornat els meus documents originals? I em diu, ah nono, ens els emportem i d'aquí uns 10 minuts te'ls tornem, pots anar a esperar a aquella saleta d'allí. I jo, ammm ok. En aquella saleta hi havia un home negre enorme que estava ja roncant de la estona que estava allí esperant (bastant espectacular jajajja) i al final un home em va cridar pel meu nom (bueno, almenys ho va intentar...) Total, que em dona uns documents que no son els meus i li dic, i el tio em diu.. ah... doncs ens em confós i el noi d'abans s'ha endut els teus. I li dic aaahh... doncs truca'l o algo no? I em diu, sisi, no et preocupes, nosaltres els recuperem i ja te'l enviarem a casa. Total que me'n vaig anar però després vaig estar pensant i crec que m'hauria d'haver quedat allí fins que els documents tornessis, però bueno, una altre vegada serà...
Ara ja tinc els documents i també el número aquest. I per cert, aquí sí que es fa la declaració de la renta però al Març (crec) i és bastant senzill, la empresa et dona un resum de tot el que has pagat, tu omples un formulari amb això i ja està. Després és quan s'equivoquen i has de reclamar però bueno, la idea és aquesta.
Després, aquell divendres els de la feina em van dir d'anar a prendre unes birres (take a drinks) i es veu que és comú que un dia un demana (i paga) les birres de tots i un altre dia passa el torn a un altre. Total que em va demanar què volia, i li vaig dir una Corona (una Coronita) ja que la vaig prendre l'altre dia amb una noia i amb llimona "no està mal"... Porta totes les begudes i veig que no hi havia cap Corona allí així que li pregunto al noi, escolta, has demanat la Corona? I em diu, sisi, és aquesta, i senyala una pinta (un bas enorme!) i li dic, emmm nono, això no és una Corona! I em diu... com? Corona? Y jo si, C O R O N A, i em diu ostia! Sorry, pensava que era una Kronemburg i jo uff.. bueno... total, que amb quatre dits que portava beguts ja anava taja, mentre que un company se'n va fotre tres i com si res.
El dissabte vam sortir de festa pel Tiger&Tiger amb una gent ja que m'havien dit que era divertit així que amb un amic ho vam organitzar. Total que eram com uns 10 nois i noies i ens van dir que no entréssim en manada ja que ens dirien que no i vam fer grupes. El "meu" erem dos nois i una noia que vam anar tirant, arribem al segurata em mira a mi i em diu OK, mira a la noia i diu OK, mira a l'altre noi i li diu que no porta la roba adequada pel local, i ens diu ALS TRES que sortim de la cua que no podem entrar. I jo penso, a veure, he organitzat jo tot això, al noi aquest casi no el conec de res i m'ha dit que jo puc entrar... por mis cojones que entro (jajaj)! així que em torno a posar a la cua amb un altre grup i el segurata em torna a veure i li dic, bueno, jo puc entrar oi? i em diu, a veure, amb qui vas perquè sol no pots entrar, i jo senyalo darrera, i just al darrera tinc a un amb qui sóc bastant amic que es diu Míguel (que es vasc) i el segurata va i em pregunta, dime su nombre (en anglès clar) i jo em vaig quedar a quadros, o sigui que vaig entendre la frase però no vaig entendre perquè m'ho estava preguntant i li dic... què???? i ell, dime su nombre (otra vez) i el Míguel em mira flipant, jo el miro, i ell em diu... però este que dice?? I li dic, nose, me pregunta tu nombre, i ell diu Míguel i jo ho dic amb ell però una mica retrassat. I el segurata diu, se lo he preguntado a él (o sigui a mi), i em diu, sois muy amigos?? I jo.. jajaaj cómo??? I bueno, vaig pillar què volia, volia veure que no m'hagués acoplat a un grup suposo, així que li vaig dir. Mira, ens hem conegut fa tres setmanes i em vingut d'Espanya. I el tiu diu.. ah.. okok, no problem. Total que al final vaig entrar i la festa va ser massa.. jajaja
La resta del cap de setmana vaig fer coses però em va sortir una actualització d'una aplicació que faig de Freelance a barna així que vaig haver de treballar força, fins ben be dimecres. Si algú vol pasta, s'ha de currar quin remei. A més m'interessa ja que mai se sap.
El dilluns vaig anar a fer un dia de prova a una escola d'anglès i em va agradar molt, així que ara ja cada dia tinc classe d'anglès de 17:30h a 19:30h. La veritat és que es bastant cansat treballar vuit hores i després dos més d'anglès, sobretot amb aquestes classes ja que no son convencionals. Som uns 7 a classe i hi han dos professors, un per cada hora, i cadascú amb accents d'anglès diferents (hi han bastants professors) i son 2 hores de xerrar i respondre preguntes, llegir en anglès i un parell de dictats. Els professors parlen a tota ostia així que s'ha d'estar "super al loro", i això cansa molt.
Fins dimecres res ja que com que arribo a casa sobre les vuit i amb lo de freelance, no vaig tindre temps de fer res més. La resta de dies vaig quedar per anar sopar o donar una volta pel centre.
Per aquest dissabte (ahir) vam organitzar anar a veure el musical Thriller i hi ha hagut bastant lio amb les entrades (que m'he encarregat jo, no se ben be perquè) Resulta que hi han entrades a meitat de preu, però que només es poden comprar al mateix dia, i clar, al mateix dia com que volen. Total que jo tot això no ho sabia i vaig anar divendres per a comprar-les pel dissabte, però com no estaven a meitat de preu, vaig tornar el dissabte al matí però resulta que ja no hi havien. Total, que anirem la propera setmana.
I ahir vaig sortir de festa amb els de la casa així que wai ja que encara no ho havia fet.
Fins ara això és tot, després he quedat per anar a veure les festes que s'organitzen pel nou any Xinès amb dracs, focs artificials, art al carrer i no se quines coses més.
Una abraçada a tothom!!
Per a poder cobrar em vaig haver d'anar a obrir un compte, i la noia de la feina em va dir que ells treballaven amb Barclays així que vaig anar a una oficina relativament a prop de la feina a demanar cita per a obrir un compte. Si si, aquí s'ha de demanar cita (un appointment) per a tot. Així que vaig anar a la cita (en anglès, per suposat) i vaig anar presentant papers i tal i va arribar el moment que em va dir que necessitava un comprovant de la meva vivenda a Espanya i li vaig dir que la que sortia en el meu DNI era la oficial, pero va i la tia em diu... bueno, es que necessitem un certificat, en anglés, de que vius a on posa aquí. Jajajaj jo ja em començava a posar nerviós, així que amb calma li vaig dir... a veure, a Espanya, normalment, no es que tinguem certificats en anglès de a on vivim, les factures estan en el nostre idioma etc... Total, que la tia es va anar a preguntar a no se qui i al final torna i em diu bueno, podem continuar, la del DNI val. Resumint, que ja tinc compte ueee.
Un altre tràmit que vaig haver de fer és aconseguir el National Insurance Number, que és com un número fiscal que la empresa necessita per a tributar-me els impostos i aquestes coses, així que vaig haver de demanar un altre appointment. La noia de la empresa em va imprimir a on havia d'anar, així que a les 12 del matí vaig anar cap al Job Center (que és a on s'ha d'anar) i em vaig presentar i tal... que res, em van dir que no, que no era allí i que havia de trucar a un telèfon (allí hi havien cabines de telèfon gratuïtes per a la gent que ho necessités), demanar una altre cita i preguntar a on havia d'anar exactament. Total, que així ho vaig fer i em van donar hora el mateix dia a les 15:30h a pendre pel cul. Vaig tornar a la feina, dues horetes i em vaig tornar a anar cap al nou Job Center. Aquesta vegada sí que era allí i em van fer esperar força estona. Em van demanar papers i tal i al final, li dic a la noia, escolta, m'has tornat els meus documents originals? I em diu, ah nono, ens els emportem i d'aquí uns 10 minuts te'ls tornem, pots anar a esperar a aquella saleta d'allí. I jo, ammm ok. En aquella saleta hi havia un home negre enorme que estava ja roncant de la estona que estava allí esperant (bastant espectacular jajajja) i al final un home em va cridar pel meu nom (bueno, almenys ho va intentar...) Total, que em dona uns documents que no son els meus i li dic, i el tio em diu.. ah... doncs ens em confós i el noi d'abans s'ha endut els teus. I li dic aaahh... doncs truca'l o algo no? I em diu, sisi, no et preocupes, nosaltres els recuperem i ja te'l enviarem a casa. Total que me'n vaig anar però després vaig estar pensant i crec que m'hauria d'haver quedat allí fins que els documents tornessis, però bueno, una altre vegada serà...
Ara ja tinc els documents i també el número aquest. I per cert, aquí sí que es fa la declaració de la renta però al Març (crec) i és bastant senzill, la empresa et dona un resum de tot el que has pagat, tu omples un formulari amb això i ja està. Després és quan s'equivoquen i has de reclamar però bueno, la idea és aquesta.
Després, aquell divendres els de la feina em van dir d'anar a prendre unes birres (take a drinks) i es veu que és comú que un dia un demana (i paga) les birres de tots i un altre dia passa el torn a un altre. Total que em va demanar què volia, i li vaig dir una Corona (una Coronita) ja que la vaig prendre l'altre dia amb una noia i amb llimona "no està mal"... Porta totes les begudes i veig que no hi havia cap Corona allí així que li pregunto al noi, escolta, has demanat la Corona? I em diu, sisi, és aquesta, i senyala una pinta (un bas enorme!) i li dic, emmm nono, això no és una Corona! I em diu... com? Corona? Y jo si, C O R O N A, i em diu ostia! Sorry, pensava que era una Kronemburg i jo uff.. bueno... total, que amb quatre dits que portava beguts ja anava taja, mentre que un company se'n va fotre tres i com si res.
El dissabte vam sortir de festa pel Tiger&Tiger amb una gent ja que m'havien dit que era divertit així que amb un amic ho vam organitzar. Total que eram com uns 10 nois i noies i ens van dir que no entréssim en manada ja que ens dirien que no i vam fer grupes. El "meu" erem dos nois i una noia que vam anar tirant, arribem al segurata em mira a mi i em diu OK, mira a la noia i diu OK, mira a l'altre noi i li diu que no porta la roba adequada pel local, i ens diu ALS TRES que sortim de la cua que no podem entrar. I jo penso, a veure, he organitzat jo tot això, al noi aquest casi no el conec de res i m'ha dit que jo puc entrar... por mis cojones que entro (jajaj)! així que em torno a posar a la cua amb un altre grup i el segurata em torna a veure i li dic, bueno, jo puc entrar oi? i em diu, a veure, amb qui vas perquè sol no pots entrar, i jo senyalo darrera, i just al darrera tinc a un amb qui sóc bastant amic que es diu Míguel (que es vasc) i el segurata va i em pregunta, dime su nombre (en anglès clar) i jo em vaig quedar a quadros, o sigui que vaig entendre la frase però no vaig entendre perquè m'ho estava preguntant i li dic... què???? i ell, dime su nombre (otra vez) i el Míguel em mira flipant, jo el miro, i ell em diu... però este que dice?? I li dic, nose, me pregunta tu nombre, i ell diu Míguel i jo ho dic amb ell però una mica retrassat. I el segurata diu, se lo he preguntado a él (o sigui a mi), i em diu, sois muy amigos?? I jo.. jajaaj cómo??? I bueno, vaig pillar què volia, volia veure que no m'hagués acoplat a un grup suposo, així que li vaig dir. Mira, ens hem conegut fa tres setmanes i em vingut d'Espanya. I el tiu diu.. ah.. okok, no problem. Total que al final vaig entrar i la festa va ser massa.. jajaja
La resta del cap de setmana vaig fer coses però em va sortir una actualització d'una aplicació que faig de Freelance a barna així que vaig haver de treballar força, fins ben be dimecres. Si algú vol pasta, s'ha de currar quin remei. A més m'interessa ja que mai se sap.
El dilluns vaig anar a fer un dia de prova a una escola d'anglès i em va agradar molt, així que ara ja cada dia tinc classe d'anglès de 17:30h a 19:30h. La veritat és que es bastant cansat treballar vuit hores i després dos més d'anglès, sobretot amb aquestes classes ja que no son convencionals. Som uns 7 a classe i hi han dos professors, un per cada hora, i cadascú amb accents d'anglès diferents (hi han bastants professors) i son 2 hores de xerrar i respondre preguntes, llegir en anglès i un parell de dictats. Els professors parlen a tota ostia així que s'ha d'estar "super al loro", i això cansa molt.
Fins dimecres res ja que com que arribo a casa sobre les vuit i amb lo de freelance, no vaig tindre temps de fer res més. La resta de dies vaig quedar per anar sopar o donar una volta pel centre.
Per aquest dissabte (ahir) vam organitzar anar a veure el musical Thriller i hi ha hagut bastant lio amb les entrades (que m'he encarregat jo, no se ben be perquè) Resulta que hi han entrades a meitat de preu, però que només es poden comprar al mateix dia, i clar, al mateix dia com que volen. Total que jo tot això no ho sabia i vaig anar divendres per a comprar-les pel dissabte, però com no estaven a meitat de preu, vaig tornar el dissabte al matí però resulta que ja no hi havien. Total, que anirem la propera setmana.
I ahir vaig sortir de festa amb els de la casa així que wai ja que encara no ho havia fet.
Fins ara això és tot, després he quedat per anar a veure les festes que s'organitzen pel nou any Xinès amb dracs, focs artificials, art al carrer i no se quines coses més.
Una abraçada a tothom!!
diumenge, 18 de gener del 2009
Resum de la setmana
Ja ha passat una setmaneta des de que he arribat, i la veritat és que em dona la sensació de que ha passat un mes. Ha sigut molt intensa...
A la feina els hàbits son una mica raros ja que els primers dies la gent va a comprar-se un entrepà o algo lleuger i se'l jala devant del pc i clar, jo em quedo entre flipant i amb moltísima gana, així que ja em vaig fartar i els hi vaig dir que anessim a jalar uns quants que així era més divertit, i sisi, el dijous i el divendres vam anar aun restaurant com senyors a jalar de puta mare... El problema és que xerren en anglès, així que jo de vegades m'entero del que diuen, i de vegades no. A vegades em ric perque pillo alguna broma, però de vegades s'estan tots partint la caixa i jo estic allí com... ¿?.
El que és la feina, vaig començar a treballar de debó el divendres ja que el tio amb qui he de treballar (el de San Francisco) estaba a mil de feina i no va tindre temps... però bueno, la setmana que ve ja començarem a fer més i més feina.
El que em va agradar molt va ser que vam tindre una reunió amb tota la cúpula directiva de la empresa amb els nous (que son com uns 5) i ens van explicar la seva idea de negoci, el que volen fer, etc... A més a més va haver-hi alguns nous que els hi van fer preguntes fotudes i vaig flipar amb la sinceritat i proximitat dels capos. Van explicar-ho tot, les estratègies, riscos, inversió, planificació, etc... i a més a més ens van demanar que si teníem qualsevol idea que pogués millorar la empresa o els fluxos de treball, per molt boja que fos, que no dubtéssim en xerrar amb ells, que tota idea és benvinguda. Així que guai.
Va arribar el divendres i em vaig assabentar de que un grup d'espanyols organitzava un "botellón" al centre de Londres i jo no és que sigui molt del veure, però a les 7 em va animar i vaig anar cap allí, a on lògicament no coneixia a ningú.
Total, que vaig conèixer a un munt de gent i em vaig riure la tira, però molt ! jajaja I a mitja nit va, i m'en entero de que un tio és Doctor en Física Quàntica!! Total que vaig estar xerrant amb ell com una hora sobre fonaments de la física quàntica, sobre la seva feina (computació quàntica) i mara meva quantes coses vaig aprendre que no penso explicar per aquí jajaja. Quan li vaig preguntar pel seu horari de treball i tal va i em solta.. ah no, yo trabajo cuando quiero.. jajaja que bo. Realment fascinant!
Jo estava casi sempre amb una noieta megapija i un tio d'ibiza, que entre l'ún i l'altre jo me'n anava partint de les coses que deien. Per exemple, el tio d'ibiza va i de sobte li diu a la noieta, oye tu eres sud-africana no? jajjaja y la tia és rossa amb la pell blanca!!... uf mara meva, va estar molt molt be la nit.
Al dia següent, dissabte (ahir), me'n vaig anar a comprar roba a un carrer principal que hi ha al costat de casa ja que estan de rebaixes i vaig veure a l'aparador unes coses que m'agradaven molt. Total que me comprat dues camises i una jaqueta de cuir que em molen la tira. Les camises per 10 lliures i la jaqueta per 30, una ganga!
A la tarda vaig quedar amb uns altres a on hi havia un noi que va estar el divendres, així que amb ell ja m'he fet més amic (Miguel del País Vasc). Vam anar primer a un pub, després vam anar a jugar al billar a on ens vam fer amics de la cambrera que resulta que es gogó d'ibiza i està treballant aquí i que resulta que va a la escola d'anglès que jo havia pensat anar a preguntar demà... I després vam anar a la zona del Camden. Al tornar a casa va caure la del Diluvi Universal i com que tinc uns 10 - 15 minuts bons de caminata cap a casa des de la estació doncs ja us podeu imaginar en quin estat vaig arribar a casa... (diluvi amb vent lateral que ni paraigües ni osties, encara que no duia paraigües... no hagués servit de res.. xd).
I avui m'he agafat el dia de relax, he anat a donar una volta ja que feia un sol espectacular i poc més.
La propera setmana més!
Una abraçada!
A la feina els hàbits son una mica raros ja que els primers dies la gent va a comprar-se un entrepà o algo lleuger i se'l jala devant del pc i clar, jo em quedo entre flipant i amb moltísima gana, així que ja em vaig fartar i els hi vaig dir que anessim a jalar uns quants que així era més divertit, i sisi, el dijous i el divendres vam anar aun restaurant com senyors a jalar de puta mare... El problema és que xerren en anglès, així que jo de vegades m'entero del que diuen, i de vegades no. A vegades em ric perque pillo alguna broma, però de vegades s'estan tots partint la caixa i jo estic allí com... ¿?.
El que és la feina, vaig començar a treballar de debó el divendres ja que el tio amb qui he de treballar (el de San Francisco) estaba a mil de feina i no va tindre temps... però bueno, la setmana que ve ja començarem a fer més i més feina.
El que em va agradar molt va ser que vam tindre una reunió amb tota la cúpula directiva de la empresa amb els nous (que son com uns 5) i ens van explicar la seva idea de negoci, el que volen fer, etc... A més a més va haver-hi alguns nous que els hi van fer preguntes fotudes i vaig flipar amb la sinceritat i proximitat dels capos. Van explicar-ho tot, les estratègies, riscos, inversió, planificació, etc... i a més a més ens van demanar que si teníem qualsevol idea que pogués millorar la empresa o els fluxos de treball, per molt boja que fos, que no dubtéssim en xerrar amb ells, que tota idea és benvinguda. Així que guai.
Va arribar el divendres i em vaig assabentar de que un grup d'espanyols organitzava un "botellón" al centre de Londres i jo no és que sigui molt del veure, però a les 7 em va animar i vaig anar cap allí, a on lògicament no coneixia a ningú.
Total, que vaig conèixer a un munt de gent i em vaig riure la tira, però molt ! jajaja I a mitja nit va, i m'en entero de que un tio és Doctor en Física Quàntica!! Total que vaig estar xerrant amb ell com una hora sobre fonaments de la física quàntica, sobre la seva feina (computació quàntica) i mara meva quantes coses vaig aprendre que no penso explicar per aquí jajaja. Quan li vaig preguntar pel seu horari de treball i tal va i em solta.. ah no, yo trabajo cuando quiero.. jajaja que bo. Realment fascinant!
Jo estava casi sempre amb una noieta megapija i un tio d'ibiza, que entre l'ún i l'altre jo me'n anava partint de les coses que deien. Per exemple, el tio d'ibiza va i de sobte li diu a la noieta, oye tu eres sud-africana no? jajjaja y la tia és rossa amb la pell blanca!!... uf mara meva, va estar molt molt be la nit.
Al dia següent, dissabte (ahir), me'n vaig anar a comprar roba a un carrer principal que hi ha al costat de casa ja que estan de rebaixes i vaig veure a l'aparador unes coses que m'agradaven molt. Total que me comprat dues camises i una jaqueta de cuir que em molen la tira. Les camises per 10 lliures i la jaqueta per 30, una ganga!
A la tarda vaig quedar amb uns altres a on hi havia un noi que va estar el divendres, així que amb ell ja m'he fet més amic (Miguel del País Vasc). Vam anar primer a un pub, després vam anar a jugar al billar a on ens vam fer amics de la cambrera que resulta que es gogó d'ibiza i està treballant aquí i que resulta que va a la escola d'anglès que jo havia pensat anar a preguntar demà... I després vam anar a la zona del Camden. Al tornar a casa va caure la del Diluvi Universal i com que tinc uns 10 - 15 minuts bons de caminata cap a casa des de la estació doncs ja us podeu imaginar en quin estat vaig arribar a casa... (diluvi amb vent lateral que ni paraigües ni osties, encara que no duia paraigües... no hagués servit de res.. xd).
I avui m'he agafat el dia de relax, he anat a donar una volta ja que feia un sol espectacular i poc més.
La propera setmana més!
Una abraçada!
dilluns, 12 de gener del 2009
Primer dia de feina!
Uola!!
Doncs sisi, avui ha sigut el meu primer dia de feina, i per variar, m'he despertat a les 5 del matí i ja no m'he pogut dormir gaire be, fins les 7 que m'havia d'aixecar... Total que m'he aixecat a les 7:15 i ja he anat una mica de cul. He fet la bossa i m'he anat cap allí, però ha arribat un moment en el que he mirat els carrers i m'he dit... ups... a veure si m'acabo de perdre?? Així que he mirat el mapa que tinc (el llibre London AZ mini que em va dir el Jordi Agustí, bàsic!) i he reencaminat el camí perfectament...
Total, 10 minuts caminant cap a la parada, 30 minuts de metro i uns altres 10-15 minuts caminant cap a l'edifici.
Per sort, havia mirat en el Google Earth (visió satèl·lit) quina pinta tenia l'edifici, ja que sinó no l'hagués identificat ni de conya ja que hi ha una universitat al costat i tal... Així que entro a l'edifici i la recepcionista... mara meva, era clavada a la Nicole Kidman però en rossa, i li he donat tota la meva documentació i tot el que fes falta.. jajaja
A l'oficina m'han preparat un ordenador amb dos pantallacas de la ostia i m'han dit que puc usar el sistema operatiu que vulgui i que el pc es "meu", així que m'he posat win... nono jejej Ubuntu!!! Bueno, en realitat tinc tres pantalles, les dos de l'ordiandor més una LCD per a connectar a set-top-box ja que va per HDMI.
Avui però, ha sigut bastant fluixet i no han estat casi per a mi. Al principi sí, la noia d'administració que m'ha explicat punt per punt un munt de coses i m'ha explicat com m'he de fer el compte al banc (fins i tot ha trucat ella al banc explicant la meva situació), així que molt be. Qui ha estat per mi ha sigut el noi de sistemes que és un pakistanès que m'ha explicat que es va casar fa dues setmanes, que fa que treballa 9 dies seguits i que la seva parella s'en ha anat al Pakistan per sis mesos...
A l'hora de dinar, lo normal és dinar a la mateixa oficina (a la mateixa taula) alguna cosa lleugera, però jo m'estava morint de gana i m'he comprat uns macarrons i un entrepà de carn bastant gran, així que m'he posat ben be les botes. He de trobar a algú per anar a dinar, encara que està bastant difícil. El Pakistanès m'ha dit que ell es cuina no se què per berenar i que ja no menja res fins sopar (o sigui fins les 6 - 7).
En fi, demà crec que ja hi haurà més activitat o almenys això m'han dit. Jo de mentre m'he anat apuntant en un .txt les paraules que no entenia que anava llegint...
A la tornada, he tornat a fer una volta al barri, encara que aquesta vegada m'he perdut una mica... de pas he comprat una mica més de menjar encara que no acabo de trobar la equivalència al "Solís"!!! tots porten ingredients extra com all o carn... en fi, seguiré buscant.
Em vaig a fer el sopar que m'estic morint de gana!!
Doncs sisi, avui ha sigut el meu primer dia de feina, i per variar, m'he despertat a les 5 del matí i ja no m'he pogut dormir gaire be, fins les 7 que m'havia d'aixecar... Total que m'he aixecat a les 7:15 i ja he anat una mica de cul. He fet la bossa i m'he anat cap allí, però ha arribat un moment en el que he mirat els carrers i m'he dit... ups... a veure si m'acabo de perdre?? Així que he mirat el mapa que tinc (el llibre London AZ mini que em va dir el Jordi Agustí, bàsic!) i he reencaminat el camí perfectament...
Total, 10 minuts caminant cap a la parada, 30 minuts de metro i uns altres 10-15 minuts caminant cap a l'edifici.
Per sort, havia mirat en el Google Earth (visió satèl·lit) quina pinta tenia l'edifici, ja que sinó no l'hagués identificat ni de conya ja que hi ha una universitat al costat i tal... Així que entro a l'edifici i la recepcionista... mara meva, era clavada a la Nicole Kidman però en rossa, i li he donat tota la meva documentació i tot el que fes falta.. jajaja
A l'oficina m'han preparat un ordenador amb dos pantallacas de la ostia i m'han dit que puc usar el sistema operatiu que vulgui i que el pc es "meu", així que m'he posat win... nono jejej Ubuntu!!! Bueno, en realitat tinc tres pantalles, les dos de l'ordiandor més una LCD per a connectar a set-top-box ja que va per HDMI.
Avui però, ha sigut bastant fluixet i no han estat casi per a mi. Al principi sí, la noia d'administració que m'ha explicat punt per punt un munt de coses i m'ha explicat com m'he de fer el compte al banc (fins i tot ha trucat ella al banc explicant la meva situació), així que molt be. Qui ha estat per mi ha sigut el noi de sistemes que és un pakistanès que m'ha explicat que es va casar fa dues setmanes, que fa que treballa 9 dies seguits i que la seva parella s'en ha anat al Pakistan per sis mesos...
A l'hora de dinar, lo normal és dinar a la mateixa oficina (a la mateixa taula) alguna cosa lleugera, però jo m'estava morint de gana i m'he comprat uns macarrons i un entrepà de carn bastant gran, així que m'he posat ben be les botes. He de trobar a algú per anar a dinar, encara que està bastant difícil. El Pakistanès m'ha dit que ell es cuina no se què per berenar i que ja no menja res fins sopar (o sigui fins les 6 - 7).
En fi, demà crec que ja hi haurà més activitat o almenys això m'han dit. Jo de mentre m'he anat apuntant en un .txt les paraules que no entenia que anava llegint...
A la tornada, he tornat a fer una volta al barri, encara que aquesta vegada m'he perdut una mica... de pas he comprat una mica més de menjar encara que no acabo de trobar la equivalència al "Solís"!!! tots porten ingredients extra com all o carn... en fi, seguiré buscant.
Em vaig a fer el sopar que m'estic morint de gana!!
diumenge, 11 de gener del 2009
Diumenge, una mica de calma
Avui quan m'he aixecat, feia sol!!! Així que he anat a donar una volta al barri, he comprat menjar a un super i després he anat a casa a fer-me el dinar mentre veia les notícies.
Aquesta tarda potser quedo amb el Matt (el noi que em va fer la entrevista de feina) i desprès amb una noia a fer una mica de turisme, encara que ja veurem.
He aprofitat per a fer unes fotos d'on visc i del barri, així que aquí van:
Aquesta tarda potser quedo amb el Matt (el noi que em va fer la entrevista de feina) i desprès amb una noia a fer una mica de turisme, encara que ja veurem.
He aprofitat per a fer unes fotos d'on visc i del barri, així que aquí van:
dissabte, 10 de gener del 2009
Aterrant a Londres
El primer que vaig fer una vegada vaig aterrar a Londres va ser trucar al Roderick, amb el qual vaig quedar en un bar en front de la sortida de metro de Earls Court... encara que jo no tenia ni idea de si ho trobaria o que, però així ho vaig fer. Així que cap al metro. Una vegada allí, el primer que vaig fer és comprar-me una tarjeta que es diu Oyster, que és com una tarja de crèdit en la que pots posar-hi pasta i anar pagant amb això el metro, bus, etc... i t'oblides de les zones de metro. La tarja ja s'encarrega de cobrar-te el preu que toca.
Vaig sortir a la parada que tocava i vaig veure Londres. Un fred increïble però no plovia. Les cases molt baixetes, el carrer petitet, tot net, semblava PortAventura. Vaig estar a punt de treure la càmera per a fer una foto però crec que no era plà de treure una càmera de vídeo carregant una maleta enorme, "porsiaca...". Total, que el pub que em va dir el Roderick estava enfront, així que vaig entrar-hi.
El pub molt cuco, la tira de gent jalant (un fish&chips per 9 lliures) i prenent birres, i jo allí amb la maleta enorme esperant a que vingués el tio, que jo no sabia cóm era jo. La putada és que allí dintre dels pubs fa la tira de calor, i allí van per capes, o sigui que la meva idea d'anar amb la samarreta tèrmica per al vida no funciona, ja que et mors de calor a qualsevol lloc que entres. Total, que suant vaig anar a la barra i vaig demanar la meva primera beguda... una coke!! jajaja, no em vaig atrevir a demanar una birra.
En 5 minuts va arribar el Roderick, un noi d'uns 30 anys ben posicionat econòmicament, em va portar a sopar a un japonès-asiàtic a on em vaig posar les botes... va pagar ell. Després ens vam anar a casa en bus (que va ser una parada) i em va ensenyar el pis. Bueno, en realitat és una casa de tres pisos a on el pis principal hi ha la cuina, menjador i una saleta amb un pc i un sofà, el segon pis hi ha una habitació amb un llit de matrimoni de puta mare, un bany i una altre saleta a on hi ha un televisor plasma Panasonic Viera (jajajaj) i un equip de so 5.1, i al tercer pis hi han dues habitacions de matrimoni i un altre bany, més gran que l'altre. Jo m'he instal·lat en el segon pis així que tinc un llit de matrimoni i un bany per mi !!! jojojojo
Quan tingui una mica més de temps faig fotos i les pujo.
Avui, després d'aixecar-me per sorpresa a les 8 del matí (i això que en el llit es dorm que flipes...) i tornar-me a dormir fins les 10, hem anat a donar un tomb pel barri. I al passar pel costat d'un "paki" m'he comprat una targeta del mòbil a la empresa Virgin, que m'ha costat 2 lliures, i com que el meu telèfon és lliure, doncs no ha sigut cap problema. A partir d'ara, el meu telèfon és el 44 079 488 706 85 (està a la dreta adalt en aquest bog). M'ha explicat que es vol comprar una nova tele ja que la que té és de fa més de 4 anys i no és HD ni res, així que em passat per una tenda i s'ha decidit per la última Panasonic Viera de 42 polzades.... mara meva cóm és la vida, ja que l'últim model és exactament el mateix que la tele que jo tenia, excepte que té una mica més d'entrades, 3 hdmi's en comptes de 2 i coses d'aquestes. Així que segurament m'emporti la PS3 aviadet jejejeje. La seva idea és posar la tele "antiga" a la saleta d'abaix i comprar-se la wii, i a la de a dalt la tele nova més un reproductor de blu-ray, però si jo me'n porto la PS3, doncs jo la posaré per jugar o pel que sigui...
Em dinat porai i després m'he anat a una festa a on no coneixia ningú! Bueno, l'Albert (el canyi) em va passar el mai l'una amiga seva i he quedat amb aquesta noia, i una altre a la sortida del metro. I després em anat a casa d'una altre que es veu que celebraven la nit de reis i feien una festa.
Bueeno, per avui ja és suficient, estic mooolt cansat.
Una abraçada!!
Vaig sortir a la parada que tocava i vaig veure Londres. Un fred increïble però no plovia. Les cases molt baixetes, el carrer petitet, tot net, semblava PortAventura. Vaig estar a punt de treure la càmera per a fer una foto però crec que no era plà de treure una càmera de vídeo carregant una maleta enorme, "porsiaca...". Total, que el pub que em va dir el Roderick estava enfront, així que vaig entrar-hi.
El pub molt cuco, la tira de gent jalant (un fish&chips per 9 lliures) i prenent birres, i jo allí amb la maleta enorme esperant a que vingués el tio, que jo no sabia cóm era jo. La putada és que allí dintre dels pubs fa la tira de calor, i allí van per capes, o sigui que la meva idea d'anar amb la samarreta tèrmica per al vida no funciona, ja que et mors de calor a qualsevol lloc que entres. Total, que suant vaig anar a la barra i vaig demanar la meva primera beguda... una coke!! jajaja, no em vaig atrevir a demanar una birra.
En 5 minuts va arribar el Roderick, un noi d'uns 30 anys ben posicionat econòmicament, em va portar a sopar a un japonès-asiàtic a on em vaig posar les botes... va pagar ell. Després ens vam anar a casa en bus (que va ser una parada) i em va ensenyar el pis. Bueno, en realitat és una casa de tres pisos a on el pis principal hi ha la cuina, menjador i una saleta amb un pc i un sofà, el segon pis hi ha una habitació amb un llit de matrimoni de puta mare, un bany i una altre saleta a on hi ha un televisor plasma Panasonic Viera (jajajaj) i un equip de so 5.1, i al tercer pis hi han dues habitacions de matrimoni i un altre bany, més gran que l'altre. Jo m'he instal·lat en el segon pis així que tinc un llit de matrimoni i un bany per mi !!! jojojojo
Quan tingui una mica més de temps faig fotos i les pujo.
Avui, després d'aixecar-me per sorpresa a les 8 del matí (i això que en el llit es dorm que flipes...) i tornar-me a dormir fins les 10, hem anat a donar un tomb pel barri. I al passar pel costat d'un "paki" m'he comprat una targeta del mòbil a la empresa Virgin, que m'ha costat 2 lliures, i com que el meu telèfon és lliure, doncs no ha sigut cap problema. A partir d'ara, el meu telèfon és el 44 079 488 706 85 (està a la dreta adalt en aquest bog). M'ha explicat que es vol comprar una nova tele ja que la que té és de fa més de 4 anys i no és HD ni res, així que em passat per una tenda i s'ha decidit per la última Panasonic Viera de 42 polzades.... mara meva cóm és la vida, ja que l'últim model és exactament el mateix que la tele que jo tenia, excepte que té una mica més d'entrades, 3 hdmi's en comptes de 2 i coses d'aquestes. Així que segurament m'emporti la PS3 aviadet jejejeje. La seva idea és posar la tele "antiga" a la saleta d'abaix i comprar-se la wii, i a la de a dalt la tele nova més un reproductor de blu-ray, però si jo me'n porto la PS3, doncs jo la posaré per jugar o pel que sigui...
Em dinat porai i després m'he anat a una festa a on no coneixia ningú! Bueno, l'Albert (el canyi) em va passar el mai l'una amiga seva i he quedat amb aquesta noia, i una altre a la sortida del metro. I després em anat a casa d'una altre que es veu que celebraven la nit de reis i feien una festa.
Bueeno, per avui ja és suficient, estic mooolt cansat.
Una abraçada!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
