diumenge, 1 de febrer del 2009

Poc a poc les coses van sortint...

Bones, he estat un temps sense escriure però per escriure es necessita una mica de temps, no estar massa cansat i aquests temps ha estat molt intens.

Per a poder cobrar em vaig haver d'anar a obrir un compte, i la noia de la feina em va dir que ells treballaven amb Barclays així que vaig anar a una oficina relativament a prop de la feina a demanar cita per a obrir un compte. Si si, aquí s'ha de demanar cita (un appointment) per a tot. Així que vaig anar a la cita (en anglès, per suposat) i vaig anar presentant papers i tal i va arribar el moment que em va dir que necessitava un comprovant de la meva vivenda a Espanya i li vaig dir que la que sortia en el meu DNI era la oficial, pero va i la tia em diu... bueno, es que necessitem un certificat, en anglés, de que vius a on posa aquí. Jajajaj jo ja em començava a posar nerviós, així que amb calma li vaig dir... a veure, a Espanya, normalment, no es que tinguem certificats en anglès de a on vivim, les factures estan en el nostre idioma etc... Total, que la tia es va anar a preguntar a no se qui i al final torna i em diu bueno, podem continuar, la del DNI val. Resumint, que ja tinc compte ueee.

Un altre tràmit que vaig haver de fer és aconseguir el National Insurance Number, que és com un número fiscal que la empresa necessita per a tributar-me els impostos i aquestes coses, així que vaig haver de demanar un altre appointment. La noia de la empresa em va imprimir a on havia d'anar, així que a les 12 del matí vaig anar cap al Job Center (que és a on s'ha d'anar) i em vaig presentar i tal... que res, em van dir que no, que no era allí i que havia de trucar a un telèfon (allí hi havien cabines de telèfon gratuïtes per a la gent que ho necessités), demanar una altre cita i preguntar a on havia d'anar exactament. Total, que així ho vaig fer i em van donar hora el mateix dia a les 15:30h a pendre pel cul. Vaig tornar a la feina, dues horetes i em vaig tornar a anar cap al nou Job Center. Aquesta vegada sí que era allí i em van fer esperar força estona. Em van demanar papers i tal i al final, li dic a la noia, escolta, m'has tornat els meus documents originals? I em diu, ah nono, ens els emportem i d'aquí uns 10 minuts te'ls tornem, pots anar a esperar a aquella saleta d'allí. I jo, ammm ok. En aquella saleta hi havia un home negre enorme que estava ja roncant de la estona que estava allí esperant (bastant espectacular jajajja) i al final un home em va cridar pel meu nom (bueno, almenys ho va intentar...) Total, que em dona uns documents que no son els meus i li dic, i el tio em diu.. ah... doncs ens em confós i el noi d'abans s'ha endut els teus. I li dic aaahh... doncs truca'l o algo no? I em diu, sisi, no et preocupes, nosaltres els recuperem i ja te'l enviarem a casa. Total que me'n vaig anar però després vaig estar pensant i crec que m'hauria d'haver quedat allí fins que els documents tornessis, però bueno, una altre vegada serà...

Ara ja tinc els documents i també el número aquest. I per cert, aquí sí que es fa la declaració de la renta però al Març (crec) i és bastant senzill, la empresa et dona un resum de tot el que has pagat, tu omples un formulari amb això i ja està. Després és quan s'equivoquen i has de reclamar però bueno, la idea és aquesta.

Després, aquell divendres els de la feina em van dir d'anar a prendre unes birres (take a drinks) i es veu que és comú que un dia un demana (i paga) les birres de tots i un altre dia passa el torn a un altre. Total que em va demanar què volia, i li vaig dir una Corona (una Coronita) ja que la vaig prendre l'altre dia amb una noia i amb llimona "no està mal"... Porta totes les begudes i veig que no hi havia cap Corona allí així que li pregunto al noi, escolta, has demanat la Corona? I em diu, sisi, és aquesta, i senyala una pinta (un bas enorme!) i li dic, emmm nono, això no és una Corona! I em diu... com? Corona? Y jo si, C O R O N A, i em diu ostia! Sorry, pensava que era una Kronemburg i jo uff.. bueno... total, que amb quatre dits que portava beguts ja anava taja, mentre que un company se'n va fotre tres i com si res.

El dissabte vam sortir de festa pel Tiger&Tiger amb una gent ja que m'havien dit que era divertit així que amb un amic ho vam organitzar. Total que eram com uns 10 nois i noies i ens van dir que no entréssim en manada ja que ens dirien que no i vam fer grupes. El "meu" erem dos nois i una noia que vam anar tirant, arribem al segurata em mira a mi i em diu OK, mira a la noia i diu OK, mira a l'altre noi i li diu que no porta la roba adequada pel local, i ens diu ALS TRES que sortim de la cua que no podem entrar. I jo penso, a veure, he organitzat jo tot això, al noi aquest casi no el conec de res i m'ha dit que jo puc entrar... por mis cojones que entro (jajaj)! així que em torno a posar a la cua amb un altre grup i el segurata em torna a veure i li dic, bueno, jo puc entrar oi? i em diu, a veure, amb qui vas perquè sol no pots entrar, i jo senyalo darrera, i just al darrera tinc a un amb qui sóc bastant amic que es diu Míguel (que es vasc) i el segurata va i em pregunta, dime su nombre (en anglès clar) i jo em vaig quedar a quadros, o sigui que vaig entendre la frase però no vaig entendre perquè m'ho estava preguntant i li dic... què???? i ell, dime su nombre (otra vez) i el Míguel em mira flipant, jo el miro, i ell em diu... però este que dice?? I li dic, nose, me pregunta tu nombre, i ell diu Míguel i jo ho dic amb ell però una mica retrassat. I el segurata diu, se lo he preguntado a él (o sigui a mi), i em diu, sois muy amigos?? I jo.. jajaaj cómo??? I bueno, vaig pillar què volia, volia veure que no m'hagués acoplat a un grup suposo, així que li vaig dir. Mira, ens hem conegut fa tres setmanes i em vingut d'Espanya. I el tiu diu.. ah.. okok, no problem. Total que al final vaig entrar i la festa va ser massa.. jajaja

La resta del cap de setmana vaig fer coses però em va sortir una actualització d'una aplicació que faig de Freelance a barna així que vaig haver de treballar força, fins ben be dimecres. Si algú vol pasta, s'ha de currar quin remei. A més m'interessa ja que mai se sap.

El dilluns vaig anar a fer un dia de prova a una escola d'anglès i em va agradar molt, així que ara ja cada dia tinc classe d'anglès de 17:30h a 19:30h. La veritat és que es bastant cansat treballar vuit hores i després dos més d'anglès, sobretot amb aquestes classes ja que no son convencionals. Som uns 7 a classe i hi han dos professors, un per cada hora, i cadascú amb accents d'anglès diferents (hi han bastants professors) i son 2 hores de xerrar i respondre preguntes, llegir en anglès i un parell de dictats. Els professors parlen a tota ostia així que s'ha d'estar "super al loro", i això cansa molt.

Fins dimecres res ja que com que arribo a casa sobre les vuit i amb lo de freelance, no vaig tindre temps de fer res més. La resta de dies vaig quedar per anar sopar o donar una volta pel centre.

Per aquest dissabte (ahir) vam organitzar anar a veure el musical Thriller i hi ha hagut bastant lio amb les entrades (que m'he encarregat jo, no se ben be perquè) Resulta que hi han entrades a meitat de preu, però que només es poden comprar al mateix dia, i clar, al mateix dia com que volen. Total que jo tot això no ho sabia i vaig anar divendres per a comprar-les pel dissabte, però com no estaven a meitat de preu, vaig tornar el dissabte al matí però resulta que ja no hi havien. Total, que anirem la propera setmana.

I ahir vaig sortir de festa amb els de la casa així que wai ja que encara no ho havia fet.

Fins ara això és tot, després he quedat per anar a veure les festes que s'organitzen pel nou any Xinès amb dracs, focs artificials, art al carrer i no se quines coses més.

Una abraçada a tothom!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada